Details

    Una festa tradicional ha d’esdevenir com una mena d’indret on hi hagi una gran comunió entre tota la gent d’un poble. És l’associació, durant uns instants, de persones d’orígens i estaments molt diversos. Tothom passa a ser el protagonista perquè sense aquest plural immens no seria una festa de veritat. Cada persona i cada moment té el seu instant de lluïment, la seva engruna de protagonisme. Però què és una festa tradicional sense música pròpia? Què és una festa tradicional sense un seguit de melodies característiques que la identifiquin i diferenciin d’altres pobles o d’altres moments? Queda clar que una festa com el Corpus de la Garriga ha de tenir una banda sonora, un so que, com les olors de clavells i ginesta, identifiquin la festa i l’arrelin encara més en l’ànima col·lectiva. Així, la música podrà fer que tothom relacioni una tonada, o un seguit de tonades, al Corpus de la Garriga. I és justament aquest detall que li falta a la festa garriguenca. Li falta el punt d’identitat, li falta el moment en què la gent pugui entonar el mateix cant sabent que el que canta està estretament relacionat amb l’activitat que està fent, encatifar els carrers de la Garriga.

    Disc enregistrat amb la Companyia Imaginària d’Arrel per en Pau Vinyoles a l’estudi So.cat d’Esplugues de Llobregat l’estiu de 2014, masteritzat per en Ferran Conangla la tardor de 2014 i produït per Temps Record.

    Si algú té interès en tenir­lo, el pot demanar per email a mramonc@gmail.com i el rebrà contra reemborsament.

     

    MÚSICS

    ● Marçal Ramon, composició i diatònic

    ● Ferran Castanyé, violí

    ● Ivó Jordà, gralla

    ● Magí Canyelles, tenora

    ● Matí Ibáñez, trompeta

    ● Josep Contreras, saxo tenor

    ● Marcel Puig, fiscorn

    ● Iu Boixader, contrabaix

    ● Pere Olivé, percussions

     

    COL·LABORADORS

    ● Miguel Gómez, veu a “Cant d’anar a collir clavells”

    ● Guida Sellarès, diatònic a “I com llueix”

    ● Albert Vilar, veu a “I com llueix”