MUSICAR UNA FESTA TRADICIONAL I POPULAR ARRELADA A UN POBLE

“Encara com sones vell acordió” és el Treball de Recerca (TREC) que vaig dur a terme a segon de batxillerat  i que vaig voler dedicar exclusivament a l’acordió diatònic i a la música tradicional catalana.

“Encara com sones,

vell acordió;

estira i arronsa,

reprèn la cançó.”

Fragment del tema Cançó de l’antic pastor de Jaume Arnella


L’acordió diatònic és un instrument molt popular a Catalunya. Comparat amb altres instruments, que podem considerar com a tradicionals, l’acordió diatònic ha arrelat a les nostres terres en un temps relativament curt, uns cent cinquanta anys, encara no.

Però, com es va inventar? De quin instrument ve? Qui el va inventar? Com s’ha anat modificant fins a esdevenir l’instrument que ara coneixem i amb el nom d’acordió diatò- nic? Per què es diu així? Com funciona? Com va arribar a Catalunya? Quin sector so- cial el va adoptar? Quines músiques es tocaven amb el diatònic? Qui el tocava? Per què a Euskadi (per exemple) hi ha un altre model d’acordió diatònic? Hi ha hagut una adaptació diferent del diatònic a cada lloc on ha arrelat? Com és que arriba fins a Co- lòmbia si es va crear a Àustria?

Aquestes preguntes i moltes d’altres han estat el motor de la meva recerca i la seves respostes m’han ajudat tant a planificar aquest treball com en la seva realització. Però el que de veritat m’ha empès a endinsar-me en l’estudi del diatònic ha estat la curiosi- tat i les ganes de saber més sobre l’instrument que toco i que estimo, si se’m permet expressar-ho així.

VOLS LLEGIR-LO?

Encara com sones vell acordió