MUSICAR UNA FESTA TRADICIONAL I POPULAR ARRELADA A UN POBLE

Una festa tradicional ha d’esdevenir com una mena d’indret on hi ha una gran comunió entre tota la gent d’un poble. És l’associació, durant uns instants, de persones d’orígens i estaments molt diversos. Tothom passa a ser el protagonista perquè sense aquest plural immens no seria una festa de veritat. Cada persona i cada moment té el seu instant de lluïment, la seva engruna de protagonisme. Però què és una festa tradicional sense música pròpia? Què és una festa tradicional sense un seguit de melodies característiques que la identifiquin, d’altres pobles o d’altres moments? Queda clar que una festa com el Corpus de la Garriga ha de tenir una banda sonora, un so que, com les olors de clavells i ginesta, identifiquin la festa i l’arrelin encara més en l’ànima col·lectiva. Així, la música podrà fer que tothom relacioni una tonada, o un seguit de tonades, al Corpus de la Garriga. I és justament aquest detall que li falta a la festa garriguenca. Li falta el punt d’identitat, li falta el moment en què la gent pugui entonar el mateix cant sabent que el que canta està estretament relacionat amb l’activitat que està fent, encatifar els carrers de la Garriga.

VOLS LLEGIR-LO?

El Corpus de la Garriga. Disseny i creació del paisatge sonor